Oda a Oriol Mitjà
I em dius que ja no podrem fer bolos,
com m'ho faré jo per menjar?
I és que tu m'has robat la primavera,
ets un cabrón, Oriol Mitjà!
I és que no em deixes ni sortir a córrer,
ni molt menys, anar a fer la birra al bar,
ni anar a menjar braves al König,
només puc sortir al supermercat.
I és que amb tu no sé pas què em passa,
t'odio i t'estimo a parts iguals,
i jo seguiré tancat a casa,
t'odio, t'estimo molt, Oriol Mitjà.
Que dius que ho fas pel meu bé,
però jo ja estic ben desquiciat,
que és més d'un mes el que ja porto,
tot el dia a casa tancat!
I és que tu continues a la teva,
ben ferm, amb aquesta idea,
i és que saps que al cel tens un lloc guardat
per totes les vides que has salvat.
I és que amb tu no sé pas què em passa,
t'odio i t'estimo a parts iguals,
i jo seguiré tancat a casa,
t'odio, t'estimo molt, Oriol Mitjà.
