Oda al Vent
És clar que si fa Vent les Coses Canvien
si el Vent pot moure...
els Paratges que nosaltres Veiem
si rera la Turmenta sempre Apareix la Calma
si rera la Calma sempre Apareix l’eterna Devastació.
El Vent Arrasa Pobles i Porta Llavors de Flor en Flor
Vent Coneixedor de la Cara del Suïcidi
Vent Guiador de Destins Ficticis de la Humanitat
Vent Provocador de les més Furioses
Respostes del Mar.
Emporta´m! Així com ho fas amb l’últim Gra de Sorra!
Desprèn-me d’aquest Molest Cos
que no em deixa Volar!
Alça´m i Empeny-me contra la Roca,
la Roca més Àrdua!
Destrossa aquesta Pell que no em deixa Lluitar!
Diuen que tan sols estem de Camí
diuen que s’ha de Viure i Lluitar
diuen que mai No Recordàrem la Mort
i també diuen que el Vent, l, Ànima ens guiarà.
Digueu-me Quin és aquest Vent Guiador
per que sense Cos,
amb les seves Arrels em vull Entrellaçar
i a la Fi, Deixar d´envejar els Ocells
i poder Transcendir la Cara de la Terra
amb una sola Tancada d´ulls.
Writer/s: Darshan/ Damastor
