Odi etern
En un forat ple de merda i calç viva.
Així és com queda el record
de tants llibres.
Com deia el pare aquests
herois s’obliden
i així com sempre guanyen
els que més criden.
Cor esquerdat cor de
milers de famílies.
Aquells que ploren sota
el fang de la vida.
I tu penjant medalles aquells
que més riuen.
I així com sempre guanyen els que
més diuen.
Odi etern aquells que han sembrat un infern als meus peus.
De cossos i cendres
i tantes misèries.
De la ultratjada
a la paraula prohibida.
Parlar massa alt porta a la
cambra humida
I aquells que creien
ser dignes de viure
Son ignorants mentre els cremen la pila.
És alta cruesa, quant dubtes a creure.
