Oh Xixona!
Oh! Xixona, Xixona
que ja ha passat la mona.
Anavem tots pels bancals
amb cervessa i mig bufats.
Tant en Busot com en La Torre,
l'alcohol em va recórrer.
I a un amic que anava bossat
li traguerem l'arrebossat.
Amb xocolate o amb maria
anavem fumant tot el sant dia.
La cervessa i el Cerol
eren la nostra religió.
I per la nit tots cap a la festa,
botella en mà per al camí,
fent paradetes en cada tenda
fins que la llum del sol ens porte al llit.
Bona nit, fins demà
que cal recuperar les forces que hem gastat.
M'haig d'alçar a potar
el que l'estómac no és capaç d'assimilar.
Oh! Xixona, Xixona
que ja ha passat la mona.
Era mona i estava tot permés,
només pensavem en beure més i més.
A la Maçana vam anar
i ens van tirar només entrar.
Perseguint a les xicones
però fugien només vore'ns.
Ressacós com un gos
espere que demà estiga millor.
Farts d'alcohol i canuts
ens n'anarem a casa tots vençuts.
Al matí següent amb un gran mal de cap,
ressacós i en terra tot tirat,
però pensava : què bò que ha sigut!
fumant-me ja l'últim canut.
Writer/s: Víctor Pastor, Tinc Ladilles
