Ombres
Quan és ja de matinada
I s’acosta el sol de cara
I desperto, no és amb mi
Amb qui parleu
És una fotografia
Que s’hi assembla, però que no se’n fia
Del que vindrà,
Del que farà
Em mouré com fan les ombres,
I faré com fan les ombres,
Molt discreta, arrelada
a la paret
Seré tendre i seré dolça
Seré fera i poderosa
Fins que l’alba torni a néixer
un cop més
És quan la foscor s’acosta
Que pren foc alguna cosa
Es transforma i s’il·lumina
Es despulla i ara brilla
I el desig que m’acompanya
És tan dolç que ara m’abraça
I és tan lliure
Que m’incita a volar
Em mouré com fan les ombres,
I faré com fan les ombres,
Molt discreta ben lligada
a la paret
Seré tendre i seré dolça
Seré fera i poderosa
Fins que l’alba torni a néixer
un cop més
I la fera ara es deslliga
amb els ulls em desafia
no l'arribo a reconèixer
No sé qui és
Però em transmet tota la força
I l’instint que avui m’envolta
Tandebò que hi sigui sempre,
Però no pot ser
Em mouré com fan les ombres,
I faré com fan les ombres,
Molt discreta, arrelada
a la paret
Seré tendre i seré dolça
Sóc Deesa i poderosa
Fins que l’alba torni a néixer
un cop més
Fins que l’alba torni a néixer
un cop més
Fins que l’alba torni a néixer
un cop més
