Ona electromagnètica
Ara mateix donaria la vida per veure’t.
Ens estimem a través de missatges i stories
Ara mateix aniria volant a buscar-te
com una ona electromagnètica
i agafar el primer autobús sense cap destí,
perquè fugir no seria fugir si ho faig amb tu.
I miraria el paisatge a través dels teus ulls.
I trencaria el bitllet de tornada.
Estàs tan bonica quan rius!
Es fan xicotets els teus ulls, m’encanta quan parles de tu,
em quedaria escoltant-te sempre
T’he de contar que quan estic trista abrace el teu jersei,
l’olore fort mentre es banya de llàgrimes lentament.
M’has enviat una foto d’un lloc que és preciós.
Mirem la mateixa lluna, no estem tan lluny.
Estàs tan bonica quan rius!
Es fan xicotets els teus ulls, m’encanta quan parles de tu,
em quedaria escoltant-te sempre.
Estàs tan bonica quan rius!
Es fan xicotets els teus ulls, m’encanta quan parles de tu,
em quedaria escoltant-te sempre.
Eixa barreja de nostàlgia i de caràcter fan que no puga oblidar-te.
Potser la mescla de tendresa i de temperament creen la màgia que sent.
Estàs tan bonica quan rius!
Es fan xicotets els teus ulls, m’encanta quan parles de tu,
em quedaria escoltant-te sempre.
Estàs tan bonica quan rius!
Es fan xicotets els teus ulls, m’encanta quan parles de tu,
em quedaria escoltant-te sempre.
Writer/s: Gemma Vanyó
