Orgullós
No em nego a fer un pas enrere,
un error també em pot encendre.
M’arriba als genolls aquesta merda,
i a pesar de tot, encara és tendra.
No asseguro cada passa
sobre aquest mirall de gel,
patinant també s’avança
és el risc de caure.
Les veritats també són farses,
tot depèn d’on toqui el sol,
i és que no sempre t’escalfa
darrere d’aquest llençol.
Estic tan orgullós de no ser tot un home,
mil cops m’he arrencat en plors
i a mi tant se me’n dóna.
Conscient i pecaminós,
no hi ha raó ni forma,
per dir-me que tinc un cos,
que em posi l’uniforme.
Sóc els horrors i les victòries,
terra cremada plena de memòries.
Sóc el que tinc i el que m’espera,
un camí llarg, sense dreceres.
Estic tan orgullós de no ser tot un home,
mil cops m’he arrencat en plors
i a mi tant se me’n dóna.
Conscient i pecaminós,
no hi ha raó ni forma,
per dir-me que tinc un cos,
que em posi l’uniforme.
