Ostatges
Rere els vidres de les vitrines
encara queden algunes víctimes.
Ells les guarden i les vigilen
són la seva única sortida.
Tu de vegades les somies,
les enyores, però no ho expliques.
Només desitges que algun dia
puguin aixecar-vos un somriure.
I passar a recollir-les
sense por a repetir-se
les baralles incisives,
decideix i fes criva.
I quan va arribar aquell dia
les vas deixar i ara et criden.
No som simples ostatges
omplim els prestatges
sempre recordant-te que
no som simples ostatges
vindrem a buscar-te
i et farem xantatge. I
no som simples ostatges
som els petits rastres
d’amors teus salvatges.
Truquen, la policia,
requisits, fan una llista.
Alliberen de mica en mica,
a la presó no volen podrir-se.
Els assaltants volen una via
d’escapatòria plausible,
fugir de la policia,
començar una nova vida.
I deixar de ser els ostatges,
finalment poder oblidar-te
i potser quan facin mudanza,
entremig d’algun prestatge
trobaran allà rebregades
les teves calces.
No som simples ostatges,
omplim els prestatges
sempre recordant-te que
no som simples ostatges,
vindrem a buscar-te
i et farem xantatge. I
no som simples ostatges,
som els personatges
d’amors teus salvatges.que
tots farts d’estimbar-se
per atrapar-te
i estimar-te. Ring,
ara piquen a casa
obres la porta,
les teves calces. Ells
són tots simples ostatges,
lliures ja marxen
cap a nous paratges.
Writer/s: Albert Pastor
