Ovella Negra
Des de petit sempre t’ha costat
No destacar i estar amagat
Seguir el camí que t’imposa el ramat
I diluir-te en l’anonimat
Des de petit sempre has notat
Que alguna cosa falla al teu voltant
Sents el neguit, estàs atrapat
I dins teu sents l’esperit d’Espàrtac
No et deixes trepitjar
Ets una ovella negra
No et poden governar
Ets una ovella negra
Tens una altra manera d’actuar
No tens por d’estar en soledat
No et calen Judes ni banalitats
Lluites per no caure al parany
Des de petit sempre has evitat
La ruta marcada per qui va davant
Et sents diferent de la resta d’humans
Un llop entre els xais, mostra els ullals!
