Papallones
Hi ha un cos estrany prop del meu el llit
No sóc jo ni tu, ni és tampoc ningú,
És una espècie de migranya.
És un botxí de perversa rialla;
una macabra estampa desfigurant
que és pura enveja del diable.
Em bull la sang i crido fort per abraçar
Una immensa ràbia, una estranya i sàvia proposta afable.
Com pot així, agafar-me a mi i fer-me donar cops contra una porta
tancada i amb la clau perduda?
I agafo un camí, no puc escollir, i el que veig són papallones
Que viuen poc temps i recorren un cel ple de mals i tempestes
I cauen mortes, com també hi caic jo, com també hi caic jo...
Recorro pous secs de saviesa
Amb més que dubtable destresa,
Buscant respostes, trobant-ne poques.
No sé ben bé què em trobo de cara,
he perdut tota referència,
la brúixola trencada i no para de girar.
Em bull la sang i crido fort per abraçar
Una immensa ràbia, una estranya i sàvia proposta afable.
Com pot així, agafar-me a mi i fer-me donar cops contra una porta
tancada i amb la clau perduda?
I agafo un camí, no puc escollir, i el que veig són papallones
Que viuen poc temps i recorren un cel ple de mals i tempestes
I cauen mortes, com també hi caic jo, com també hi caic jo...
