Paradoxalment Miraculós
M'ha cridat el centurió preocupat pel seu criat,
es veu que té una paràlisi, diu que ho passa fatal.
No el pot enviar al metge perquè té un contracte black.
No el cobreix l'assegurança i l'ha de seguir pagant.
I a mi m'és bastant igual, ja estava a Cafarnaün,
no és la primera vegada que salvo un moribund-
Abans d'entrar a la casa el centurió venint-se amunt,
ha deixat anar una frase com si fos algo profund.
"Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva, digueu només una paraula i el criat es posarà bo"
Senyor, no entreu, ja el trec a fora i així el salvareu.
He entrat a l'habitació i m'he trobat el vell criat
que amb la cara feia gestos com si no es volgués curar
però no l'entenia gaire, no el sabia interpretar,
li he posat la mà a la cara i l'he desparalitzat.
No se'l veia gens content, semblava molt enfadat (cabron)
m'ha dit que era una merda la vida sent un criat.
Que la paràlisi aquella era algo intencionat
que li he destrossat la vida, que cal sempre preguntar.
"No sinyor, no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu només una paraula i el meu criat es posarà bo"
Senyor, per què heu entrat? Que algú em salves...No ho havia demanat.
Com heu pogut comprovar, pot semblar paradoxal
volia salvar-li la vida però l'he acabat condemnant.
Fer miracles no és gens fàcil és algo molt complicat.
Tenir un gran poder és una gran responsabilitat.
Em seguien els escrives que anaven apuntant,
però els he fet una demanda: que canviessin el final.
I juntament, amb els quatre, hem acabat acordant,
que la frase del centurió fos el més recordat.
"Senyor jo no sóc digne, no no, que entreu a casa meva. Digueu una paraula i el criat es posarà bo"
