Pas ferm
Sempre pensant en el be free,
volent fugir lluny d’aquí,
tenir una casa a la platja
i al pati una pista d’esquí.
Evadir-se dels problemes,
no preocupar-se pel cash,
que em tanquin Port Aventura
i tirar-me pel Tutuki Splash.
Sé que no estic sola.
Ens som molts com tu.
Han aixecat el cap,
veuen les coses com són,
quan volen s’alliberen,
no els atrapa ni el son,
viuen dintre d’un somni,
se senten un boom-boom,
porten la corona
i ja s’asseuen al tron.
Caminen amb pas ferm,
dintre seu una flama,
que crema com l’infern,
qui no plora no mama.
Marxa el Sol i arriba Lal’Ba,
marxa el Sol i arriba Lal’Ba.
marxa el Sol i arriba Lal’Ba.
marxa el Sol i arriba...
Quan se’n va el Sol,
saps que hem arribat,
em vols tocar el cos
però això és sagrat.
Ja t’ho diu la mama,
tot el dia plorant,
no necessitem papi
perquè estem molt a dalt.
Si ens trobes a la pista,
tu demana permís,
si vens a vacil·lar,
no tens últim avís.
Tot això és Sagrat,
no t’ho puc regalar,
tot això és Sagrat,
no t’ho puc regalar.
Marxa el Sol i arriba Lal’Ba,
marxa el Sol arriba Lal’Ba.
Marxa el Sol i arriba Lal’Ba,
marxa el Sol arriba...
No hi ha ningú que ens pari,
caminem amb pas ferm.
No hi ha ningú que ens pari
i ho demostrem.
No hi ha ningú que ens pari,
sempre anem cap endavant.
No hi ha ningú que ens pari
quan el Sol se’n va.
