Pena i misèria
En un lloc fosc, entre cartons,
vivia un vell amb el seu gos.
Amunt i avall pels carrers
són ungla i carn, pena i misèria.
Va anar a treballar al banc habitual,
collia els diners, mans pietoses.
I es va allunyar, del seu company.
El gos no està!, on se n'ha anat?, destí fatal,
un cotxe ric li va fer saltar el cap.
Un trist final per una amistat.
Ell va jurar que es venjaria
i el va buscar de nit i dia.
I en un palau fet d'or brillant,
el va trobar.
Li va tallar un braç, el cap li va serrar,
res no li va importar, s'ho mereixia.
I va tornar cap al seu banc.
Va recordar tots aquells anys,
mútua amistat,
que aquell dia va perdre en un instant.
Un trist final per una amistat.
Ell era l'únic que tenia
un gos flac, brut, sense cap valor.
Algú que tot ho tenia
li furtà el seu únic gran tresor.
Writer/s: Tinc Ladilles
