Per la vida
Per la vida, pels amics fora del foc,
perquè aquesta nit es cremi a poc a poc.
Pel somriure que malgrat el fred s’encén,
perquè balli la foguera, perquè canti el sol ixent.
I pel present, per la força de la Lluna,
perquè el mar bategui amb ella eternament.
Perquè caiguin les banderes
que no ens deixen veure el cel.
Pel sabor del moment, i per la bona gent.
Brindem per les nostres arrels,
per la música dels dies que creixien rebels.
Brindem per les coses senzilles,
perquè el món balli quan brillen els estels.
Per vosaltres he pogut aixecar el vol,
i ara el vent ja saps que sol no soc ningú.
Brindo per tu.
I per l’aire, perquè bufi terra endins,
i quan arribi a la frontera que rebenti en mil bocins.
Mans amunt, pels que veniu de lluny,
perquè junts serem els dits tancant el puny.
Perquè plantarem profund i recollirem el fruit,
sembrarem les llavors de l’amor prohibit.
Brindem per les nostres arrels,
per la música dels dies que creixien rebels.
Brindem per les coses senzilles,
perquè el món balli quan brillen els estels.
Quan brillen els estels
penso mirant el cel: Ai, que bonica
deu ser la Terra des d’allà dalt a l’espai!
No entendré mai com mica en mica
li estem xuclant tota la mel, i només cal
que entenguem sense recel que la lluita és compartida.
I necessitem un lloc per brindar per aquesta vida.
Brindem. Per la vida, aquesta vida, com si no hi hagués demà.
Writer/s: Marcel Lázara, Júlia Arrey
