Perdons
Avui de matí
es cel
és fosc.
Temps que ja no tens
minuts,
segons…
Vens i em crides que prou!
Vomites perdons.
Vomites perdons.
Sent d’esquena es nin.
Sa seva
respiració.
I encara sóc viu.
Em pessic
i plor.
Saps que queden segons
s’ha fotut el món
vomites perdons.
Vens i em crides que prou!
Vomites perdons.
Vomites perdons.
