Petons de vellut
Penso en rutes perverses d’ombres que vaig creuant
S’esfumen les meves llums rere uns ulls de sang
S’esgarrapen tots els cels cosits a la meva pell
Serà la mel dels meus instints, una ànima amb zel.
I els llavis tremolant
No puc sentir ningú
Respiro i m’ofego com puc
I em desfaig al estar amb tu.
Em sento absent de tot
No veig el nord ni el sud
No m’ajudis si em sento perdut
Només canta’m com fas tu.
Me allunyat d’on estàs tu recordant quan érem un
I em desorienta la memòria si acolorim la nostra història
Al capvespre no em sorprèn, seguir veient-me perdut
M’estiro al veure el que m’envolta, petons de vellut.
I els meus malfaris tremolant
No puc sentir ningú
Respiro i m’ofego com puc
I em desfaig al estar amb tu.
Em sento absent de tot
No veig el nord ni el sud
No m’ajudis si em sento perdut
Només canta’m com fas tu.
Writer/s: Joan Calvet Forment
