Pi d'Alaska
Espais buits còsmics que els monstres travessen
parts del cos toves reduïdes a llum
llunàtics que es busquen que es persegueixen
oscil·len, no saben que són massa lluny
com les branques quan basculen
i no entenen què són
ells van i tornen
van i tornen
van i tornen
però no sé d'on
Si tot això és veritat
per què s'ha fet tan tard
confonc tots els camins
quan marxo tan endins.
Una por estranya sempre a la finestra
s'acosta l'aigua del riu desbordat
en una boca que s'obre immensa
guarden tan bé tot el què han callat
com les branques quan basculen
i no entenen què són
ells van i tornen
van i tornen
van i tornen
però no sé d'on
D'aquest desert tan gran
sense cap habitant
surto tots els matins
per enfilar-me als pins.
