Planta morta
Cada dia que passa parlo menys coherent,
estic en un sofà reaprofitat bevent te calent,
I don't feel at home in this world anymore,
ho he apostat absolutament tot a un gir de timó.
Surto de casa d'en Tute
i penso que és una de les persones que ho té,
ha cregut en mi des del minut u,
agafo la moto imaginària, que és un puff
i vaig en la direcció contrària a Magaluf.
Ja sé que hi ha arbres que fan més ombra,
però jo m'estic en aquest com un asceta,
ones delta, theta.
Nedo per un riu sense meandres,
surto del meu pis amb escafandra,
conundrums, decode, son.
Es toquen els extrems,
estic en una barca sense rems
ni seients una tarda sense vent
sabent que m'hi quedaré per sempre més
com un personatge marginal de Koltès,
si el cel m'escoltés...
Tinc amics que fan catcalling
a les quatre de la nit sense haver menjat sòlid,
em fa pena i fàstic i veig com me n'allunyo
com si fos una manada migratòria de nyus,
animal banyut que viu en llocs com Lesotho,
vull un trosset de camp però no tot,
I won't take a single photo,
I mean I won't touch no plant or local,
word, that's not even fair or logical.
A aquell edifici no li cauran les fulles,
recordo quan tenia cabells negres, ui, ja fa molt,
m'acosto una branqueta a les orelles com un diapasó
i sento la veu de l'arbre i dels seus germans bessons:
acàcies, oms. Ones de ràdio des dels troncs,
em quedo a escoltar els sermons
amb les cames creuades
i és quan començo a fer croades cap a altres móns.
Una planta morta,
una vida curta
que s’allarga amb rodes
de Samsara que s’ajunten.
Una estrella morta
de quaranta puntes
ens fa arribar mostres
de la seva llum difunta. (x4)
