Plou
De sobte plou,
es fa de nit allà on mai
es ponia el sol.
Un aire estrany arriba,
espitja els gronxadors.
El món de sobte em mira
i diu que ja no vol que tingui por
de viure’l.
De sobte cau
la neu que mai m’havia
aconseguit gelar,
el món de nou em mira
i veu què va passant
en posar-me la vida
intensa al meu davant,
sempre avançant.
Però digue’m...
Com patir aquest fred
si mai he conegut
tan gran tempesta,
com mirar aquest cel
sense un sol que m’avisi
quan ve el vespre.
Com passar la set
sense una font de vida,
d’aigua fresca,
com seguir amb la vida
sense mirar enrere?
I de sobte plou,
torna la nit
allà on mai es ponia el sol.
Torna aquell vent, però ara
el gronxador no es mou.
El món senyals m’envia
i diu que ja no vol que tingui por
de viure’m.
Writer/s: Anna d’Ivori
