Pluja de tardor
L’aliment està molt malament, viure és un lament
Els animals no saben ni on trobar el seu lloquet
Fugint van per les serres i comencen guerres
per buscar un aliment que no és present
Tots els plàstics se’n van a la mar pa que vols reciclar
Si la vergonya els rota des del fons dels oceans
Pur capitalisme que més dona el mar mentre puguen nadar
Rodejats de podrits bitllets
Pluja de tardor, alimentaràs Rascaràs la terra per regenerar
Les terres sofrides que patint esperaran Noves esperances per a tornar a sembrar
Pluja de tardor, que netejaràs Rascaràs la terra per alimentar
Els barrancs el rius que baixant al mar Arranquen les pedres per desfer-les
L’aliment està adulterat i menjar sa val car
Tomaques àcides, taronges agres menjaràs
La llet ja no sap a llet però té tots els nutrients
Per a que no et faces malaltet
Els peixos estan plastificats, la gamba ens salvarà
Porta alumini ferro i un pessigue’t de mercuri
No cal menjar lentilles ni llegums ni verduretes
Pa que les funeràries tinguen animetes
Pluja de tardor . .
Writer/s: Ximo Guardiola
