Pobre ocell
Estic tot sol pensant en els monstres
Que no em donen cap opció i no
Ja no sóc el qui era, no sé qui sóc.
M’he trobat amb el llop
M'ha dit que vaig caminant
Per un camí molt dur i un tant llarg
I que a la gent li agrada i això a mi em fa rumiar.
Ell diu: 'Ja t’acostumaràs'.
Pobre ocell que no pot volar pel cel
En un dia de pluja i vent
I s’amaga en el niu, malgrat tot somriu.
És l’actitud de ser en aquest món ple de serps
Carai! Quina mandra em fa!
I em farà en un futur si no estic pas amb tu.
Tornarem a ser humans però també innocents.
Ballarem amb la gent i la mimarem.
Cantarem pels carrers del Barcelonès.
Ser feliç no costa res!
Temps que passa i aquí resto jo esperant-te
Encara que sàpiga que no hi ha res a fer.
Ho sé, sóc conscient, lluitaré i lluitaré per tu
Saps que sóc molt tossut.
Dius que ja no em pots fer feliç.
Tothom pensa com tu…
Jo vull creure que si.
Vull creure que si.
No tingueu por
i que no tingueu por.
Writer/s: Wan Hu
