Polonesa
Hi ha un quartet ben lúcid
D’una polonesa
És ple de saviesa
I n’hem tret conclusions
Hi diu, en el poema,
Que res pot repetir-se
I que per aquesta causa,
trista és la realitat
Tot ve de nou
tot és un assaig
qui fa el que pot
no està obligat a més
Els dies s'improvisen
No hi ha altra manera
Hi arribem sense experiència
I en marxem com hem vingut
Mirem d’entendre coses
Procurem que tinguin solta
però tot el que ens envolta
canvia sens parar
Tot ve de nou
tot és un assaig
qui fa el que pot
no està obligat a més
i avui, l’ahir no et servirà de res
i demà, avui ja serà massa lluny
i avui, l’ahir no et servirà de res
I és per això que t’has de relaxar
T'hi posis com t'hi posis
per més que t’hi encaparris
Tot és temptativa
no tens alternativa
L’experiència és fútil
Aprendre, una quimera
i quan ho arribes a entendre
La palmes d’improvís
Tot ve de nou
tot és un assaig
qui fa el que pot
no està obligat a més
i avui, l’ahir no et servirà de res
i demà, avui ja serà massa lluny
i avui, l’ahir no et servirà de res
Per això que t’has de relaxar
