Por
El teu alè,
el noto amb mi,
totes les nits,
quan et somio.
No és gens fàcil,
seguir vivint així,
el teu record,
encara em crema per dins.
Fuig d’aquí, desapareix del meu cervell,
fuig d’aquí, t’escopiré de dins meu.
No deixis que t’ensorri,
fes-te forta, no podran mai amb tu,
et volen robar tots els teus somnis,
podrir la teva ànima, que no et quedis amb res
Vida perfecta,
mirall ple de mentides.
Qui no és feliç,
Està malalt de per vida.
Tindré coratge,
Venceré tots els obstacles,
I si no hi ha cap sortida,
Crearé una nova via.
Fuig d’aquí, desapareix del meu cervell,
fuig d’aquí, t’escopiré de dins meu.
Writer/s: Enemic
