Pravda
Puja el volum per escoltar-me a tot trap.
Rap rap! Per explicar tot el que no puc parlar.
Per la llum que no veurem fins que ens arribi el final.
Fills del cash ens la roben , per això no saps quant vals.
Et desterro de la zona i amb un bon cop de falç.
He gaudit molt de la vida, però també m’he endut pals.
Busques en cada mirada, però no ets especial,
i amb la gent com tu tinc el cor fred com un esquimal.
Quan s’en va un problema un altre i així en una espiral.
Busco pau en el meu cau com si fos un animal.
I de nit provo sortir sempre per espais neutrals,
que esdevinguin llocs de cures i de rols naturals.
Amb paciència, però quan cal desenterrem la destral,
destronant el poder blanc i cada banc capital.
S’ha acabat el pot de sucre i ara queda la sal.
Què s’esperen doncs que fem eh? Si ens toquen farem mal!
Vull que del meu pit surti el neguit i broti calma,
i que creixi dins de mi l’amor traient tota la ràbia.
Vull que del meu pit surti el neguit i broti calma.
Malament ho portem si ens adormim dins de la gàbia.
Vull que del meu pit surti el neguit i broti calma,
i que creixi dins de mi l’amor traient tota la ràbia.
Vull que del meu pit surti el neguit i broti calma.
Malament ho portem si ens adormim dins de la…
Pravda, la veritat sobre la taula.
Ens volien domesticar i amb el poder de la paraula sortim.
Pravda, la veritat sobre la taula.
Ens volien domesticar i amb el poder de la paraula.
Quant fa que mires de dormir més per rendir al teu ofici?
Avans era avorrit o fins i tot era per vici.
Digue’m perquè no et mimes i t’estimes menys que abans.
I voldrem tornar a ser nens i els nens ja no voldràn ser grans.
Balanç en positiu , si no ets feliç almenys somriu,
et dirà un il·luminat, cop a l’esquena i sobreviu.
Som hereves de les àvies de les quals no es diu ni piu,
Perquè aquí piulen les àguiles, però cremarem el niu.
Com amb les brigades rojes la historia amb la sang s’escriu.
Tant de bò passi miseria el ric que mira i que se’n riu.
Que escarmenti amb patiment i un tractament punitiu,
quan arribi aquest cap d’any brindi, però amb gots de lleixiu.
Cada cop tinc més força i sobra lletra per a estona.
Mans amunt les males dones que ni callen ni són mones.
Clar que m’he tornat dolenta, estic cansada de ser bona,
estic casada amb el meu cony i amb tu seré la més cabrona.
Bon vent i barca nova per fugir dels de la cova.
I que mai es torni a dir que jo tinc sort perquè no em cobren,
la meva gent ho sap i a tu la porta no te l’obren,
perquè dins la nostra xarxa els capullos com tu hi sobren.
Obreres al poder la nostra classe es la que mana,
volem el que ens correspon, ja n’està bé de passar gana.
Viure per treballar fins que et facin figa les cames,
i ens creiem en llibertat, és trista la condició humana.
El rellotge del temps duia de tot, colònia i fems.
Pretenent ser qui no soc se’m feien llargues les dents.
Amb models i referents que de reals no en tenen gens,
i en el Fons són tan iguals que és millor ser diferent.
I cuidar-te la ment, preguntar-te què sents?
Escoltar la Pachamama, el foc, la pluja i el vent.
I cuidar-te la ment, preguntar-te què sents?
Que et preocupi més la vida i no un puto testament.
És un pensament que “m’atempesta” i últimament,
la meva visió del mon s’està tornant depriment.
Cada cop importa menys un planeta en detriment.
Si el docent passa la llista digues que estic absent.
No vull ser ensinistrada per rendir i ser eficient.
Molt difús és el concepte de persona decent.
Ens eduquen per callar i treballar de valent.
Cruelment ens indueixen per obviar lo evident.
Pravda, la veritat sobre la taula.
Ens volien domesticar i amb el poder de la paraula.
I crida Pravda, la veritat sobre la taula
Ens volien domesticar i amb el poder de la paraula.
