Primer moment de primavera al Maresme en una casa abandonada
quan dansar encara no era dansar, el que es notava més és que no dansar encara no era no dansar.
cel i mar, migdia en punt.
la casa oberta al cim del puig, rampa de llançament.
les figueres de moro a la teulada, amics que saluden.
l’escampall de flors, joia i goig.
l’atzavara, bestiassa amorosida sota els pins.
el garrofer, garrofer.
i el meu cor, diamant
petat en mil bocins.
Writer/s: Enric Casasses, David Fernández/ Iván Martínez
