Puresa
Un insecte estrany ha aterrat a la pàgina groga del poemari que llegia. Ha
aturat el vol just al cim de la paraula puresa, al llindar precís que fa la u, com la
dièresi aguda que tiba el so que fan les lletres, com la dièresi impúdica
empenyent la u cap al vel del paladar, com un umlaut alemany que fa violència,
com la metafonia violenta d’un mot que se’m trasmuda. Un insecte estrany ha
aterrat a la pàgina groga del poemari que llegia. Ha aturat el vol just als merlets
que fan les lletres, i he llegit puresa, i he tancat el llibre amb la fermesa
entapissada dels cantells que fan els lloms dels llibres vells, i he sabut que al
cor del poemari hi bategava el cadàver d’un insecte, la mort tèbia, la tristor que
fan les lletres quan esventres el poema. He obert el poemari i l’insecte era una
taca ja enquistada al cos macat del mot puresa, com un contrasentit, i
l’oxímoron del món ha fet fuita com un guèiser per la u, com un volcà, com una
vall, com l’erupció precipitada de la nit estenent-se com la lava per les pàgines
amargues, i la hipòtesi que soc s’ha fet de cendra, i m’ha cremat com una
amnèsia el nom de cada cosa. I he llegit el mot puresa i se m’ha fet estranger, i
l’èxode dels sons, com un esbart d’ocells fugint enllà de mi, ha esquitxat amb
brams de vida el cel nacrat. I he llegit el mot puresa i era brut, i la traça de
l’insecte era l’ombra del poema quan me’l miro tan de lluny.I la paraula
profanada m’ha escopit un crit de fam al bell mig de la mirada, i la cadència
profanada m’era el so remot d’una llengua forana, i la paraula profanada m’era
fonda, m’era un mur. I les paraules se’m desfien quan he llegit el mot puresa, i
era impur.
Writer/s: Xavier Mas Craviotto, Acrilique
