Quan el riu tremola
No puc saber què sent el teu cor,
quan ets lluny de casa teva.
No puc saber què ploren els teus ulls,
quan els inunda la pena.
Només aquell que és al mig del mar
sap com s'enyora la terra.
Només l'ocell que ha estat engabiat
sap com l'enyor se t'aferra.
Però sé, que quan una pedra cau al mig del gorg,
tot el riu tremola,
i és quan la força de tots es vesteix de groc
i és una de sola.
Sé que tu saps, que no esteu sols
malgrat ens posin barreres.
Sé que tu sents la nostra veu
travessar murs i fronteres.
Només aquell que és al mig del mar
sap com s'enyora la terra.
Només l'ocell que ha estat engabiat
sap com l'enyor se t'aferra.
Però sé, que quan una pedra cau al mig del gorg,
tot el riu tremola,
i és quan la força de tots es vesteix de groc
i és una de sola.
Writer/s: Marta Rius
