Quan la Lluna Sent Nostàlgia
què Passaria si Traíssim la Lluna
què Passaria si les nostres Mirades li Neguéssim
què Seria del nostre Gran Somni Etern
i les nostres Creacions, Seduccions, Agonies i Silenci
quin Mal Auguri Explotaria a la nostra esquena
si a Nosaltres la Llum deixéssim Entrar
quina Por Sentiríem si la Freda Espina de la Nit
deixés de Ferir el nostre Seny i Acabés amb la nostra Follia
quin Fatal Corriol dels Homes hauríem de Seguir
quina Mortal Pau de l’Ego hauríem d’aconseguir
quina Tan Dolça Harmonia de la Vida hauríem de Sofrir
quina Amarga Descendència i quin Pobre Llegat Deixaríem
si som Ànimes a l’Infern de les Ànimes
si la nostra Dansa és l’enterrament de l’esperança
si el Dolor és el Bategar del nostre Cor
si davant de la Lluna és quan ens Desposseïm de Raó
quina Llàgrima tan Gran deixaria Caure la Lluna
a quin altre Astre Seguirem si la Lluna Sent Nostàlgia
no voldríem deixar el Camí de la Foscor
no volem sentir la Fredor a la Planúria
perquè novament cap a la Lluna les nostres Mirades em de Guiar
perquè sense deixar de Mirar a la Lluna altres Cels ens Acolliran
seria com Enfonsar-se una Daga
al Cor i deixar Escapar-ne
tota la nostra Llibertat!
Llibertat!
