Quan tot acabi
Ara que tenim temps per nosaltres,
Ara que aprenem a ser pacients,
Ara que les tardes son mes llargues,
Busques els records d’aquells instants,
dins de la ment
Ara que la gent anem a una,
Ara seguim sent un poble en moviment,
Ara no és moment per enfonsar-se,
Ara és moment de ser més forts i més valents.
Quan tot això s’acabi
Trobarem tots els moments per estar junts,
I quan l’enemic se’n vagi,
Omplirem tots els carrers que ara estan buits,
I quan tot això s’acabi,
Recuperarem tot el temps perdut.
Ara hem de donar-los les gràcies,
A tots aquells que s’hi deixen la pell,
Hores incansables sense mirar enrere,
Ganes implacables, tot anirà bé.
Com tota guerra té un final,
Marxa gent injustament,
Deixant un buit entre la gent, seguim per ells.
Que la foscor no ens faci por
Que el sol sempre acaba sortint
Donant-nos llum, donant-nos la victòria.
Writer/s: Aitor Cugat
