Quanta tonteria
Sempre de ben menudet
he cregut el que deia la gent.
A no pecar i a fer el bé
en això consistía la fe.
El sermó havia d'aguantar
els diumenges abans d'esmorzar.
De la missa solia tornar
creient tot el que havia escoltat.
Ei! quanta tonteria
si després tot és mentida.
Era un home exemplar
ni tan sols em feia la mà.
Tots de festa i mig bufats
i jo ací resant amargat.
Ei! els cucs et jutjaran
el dia del teu juí final.
Déu et mira, ell t'escolta,
Déu està en totes parts.
Ell t'ajuda, diu el kura,
algú pot dir-me on està?
Ei! no vos o cregueu
o com ovelles acabareu.
beeeeee...
Els kures són mala gent,
feixistes i mentiders.
Dóna-li els teus diners,
tots per a la casa de Déu.
Prometen el blau cel
robant-te el teu present.
Volen fer-se amb el poder
controlant la teua ment... i el coneixement.
Disfruta del plaer sense cap remordiment,
creu en tu mateix, és l'únic que tens.
Writer/s: Tinc Ladilles
