Quàntums de llum
Com sona el silenci?
Com surto jo d'aquí?
Voldria saber què fa plorar als més savis.
La vida entre tasses de cafè,
elles mantenen els meus secrets;
com la lluna, la meva confident:
em fa l'ullet per fer-me entendre
que hi hauran altres temps
mentre els estels es curen
del que han vist...
Camino a deshores
pels carrers orfes de llum.
Sóc nòmada,
no sé on dormiré avui.
Plou a la ciutat,
les llàgrimes viuen galtes avall
i la lluna, que em mira des d'allà dalt,
em fa l'ullet per fer-me entendre
que hi hauran altres temps
mentre els estels es curen
del que han vist...
I si els camins de la vida
estiguessin plens de fites?
Tot seria més senzill.
Ara em sé capaç
de trobar la llum que he estat somniant.
I la lluna sempre serà allà dalt
per fer-me l'ullet quan necessiti entendre
que tot sortirà bé,
però els estels mai es curaran
del que han vist.
Writer/s: Belén Bandera
