Quatre cases caigudes
Quatre cases caigudes, uns corrals i algun paller
guardaven la memòria d'aquest despoblat ara colgat sota les aigües.
Més enllà el camí puja fins les eres
i he seguit el rastre clar de les bruixes.
Que no sents el seu riure foll
dins de l'aigua que surt de la roca?
Un dia tornaran per quedar-se i es cultivaran de nou les feixes buides.
Només hem estat un parèntesi buit en la línia del temps.
No és l'únic lligam amb els altres.
Tam-bé el suc que viu en el sexe.
Massa tard, l'aranya t'ha atrapat!
Embolicat amb la mortalla surt ple de sang i de femtes l'infant.
Dins del pa tots els deutes de la seva nissaga maleïda.
