Que bé que estic aquí
Ai que bé que estic avui
compartint aquesta taula,
porta’ns noi dos gots de vi
i uns entrebancs de peix fregit
que acompanyin la xerrada.
Que les penes i la fam
han de viure arraconades,
que és un goig paladejar
amb una dona al teu costat
un claret de parellada.
I si veus que a l’últim got
et despullo les paraules,
són veritats que el cor valent
li ha robat el pensament
empentat per el criança.
Ai que bé que estic avui
s’ha fet curta la jornada,
he quedat a quarts de vuit
en el bar que abans d’ahir
el vi blanc em traicionava.
Que la pena s’ha arronsat
quan ha vist que es presentava.
I la fam avorrirem
amb rodanxes d’embotits
i una gerra de garnatxa.
I si veus que l’últim got
refilo una serenata,
es la veu dels sentiments
que gaudeix d’aquest moment
orquestrat per la garrafa.
Són veritats que el cor valent
li ha robat el pensament
per dir-li que l’estimava.
Writer/s: Lluís Lozano
