Queda't
Deixa aquesta porta,
queda’t una estona hem de parlar.
Dius tot el que penses,
però calles més que dius en realitat, i això fa mal.
Ho veig en els teus ulls,
que et delaten, no et pots amagar – és natural.
I que en treus de defugir-ho,
si cou a dintre teu l’ansietat, la veritat.
Queda’t, no fugis de mi.
Parla’m, escolto el que has de dir.
Guardes tants secrets
que fan una mar fosca a l’interior, una cremor,
com un clau roent.
Callar l’evidència és un error; no et duu enlloc.
Queda’t, vine, parla amb mi.
Crida, treu la ràbia amb mi.
Writer/s: Albert Bacardit
