Qui s'ha mort
Taüt clos, deu corzers, les campanes de la Seu.
El carrer de Cavallers, ple de pompa i circumstància.
El senyor de Nàquera ix al balcó:
Un soterrar aixina voldria jo.
Envejós, encuriosit, preguntant a la gentada
Qui s'ha mort i de qué, un bon hom, ço és ben cert!
Un escolà contesta brandant l'hisop:
el senyor de Nàquera és al caixó.
Vols dir?
Sí
El cor fugint de dins del pit,
cap al seu feu el senyor cavalca
Al galop solt, el pren la nit.
Tapat de pols, el verm ja el guasta.
Arriba on té la forca i el ganivet,
Transmudat i gelat de fred.
Cap donzell ni serf el reconeix, no, no.
Pega un esclafit i desapareix.
El senyor de Nàquera ix al balcó:
Un soterrar aixina voldria jo.
Un escolà contesta brandant l'hisop:
el senyor de Nàquera és al caixó.
