Quin cel
Quin cel, avui plourà
i no ens posarem a cobert.
Avui vindran aquelles bruixes
que es pentinen. Quin cel.
Gota a gota, cauen els núvols
amb què ahir vàrem jugar
a endevinar: una carbassa
i, mira, un cotxe i allà hi ha un drac.
I és divertit, tan divertit,
que no vull res més que jugar
a beure pluja, a caçar granotes,
a trepitjar tolls i a tornar-se folls.
I és generós aquest gran plor
del cel immens que no para mai,
que no guarda res per quan no hi ha,
que ara és el moment de trencar-ho tot.
De fer-ho tot pols, destruir-ho tot,
de canviar el món per un lloc millor,
de fotre més lluita a l’educació,
de viatjar a un núvol ara que són prop.
De canviar sistemes, de rebentar murs,
de buidar butxaques, de fer-se el vermut,
de dormir nueta, ja d’obrir els llums,
d’estimar-te a tu...
D’estimar-te a tu.
Writer/s: Tendur
