Quina sort que ja ha marxat
Anular: Quina sort que ha marxat.
Petit: M’ha fet por.
Anular: No l’havia vist mai així.
Petit: En tot cas ara som una mà de dos.
Anular: Beh! Sí. És clar.
Estimat Petit.
Petit: Sí?
Anular: Has d’entendre que...
Petit: Què?
Anular: ...com amics estava bé...
Petit: Encara ho som!
Anular: ...com a parella, no funcionarà.
Petit: Som una mà.
Anular: Som diferents i me n’he d’anar.
Petit: Som molt diferents.
Sempre ho hem estat.
Per què has de marxar?
Anular: Jo...
Petit: Tu?
Anular: Jo sóc dels ganduls,
i tu dels menovells,
gent esquifida i poca cosa.
Petit: No t’hauràs tornat racista?
Anular: Racista, jo?
Petit: Doncs m’ho ha semblat.
Anular: Hem jugat plegats.
Petit: Per què ho has dit?
Anular: Ens hem divertit.
Petit: Em fas mal.
Anular: Però la vida…
Petit: Anular...
Anular: ...avui ens separa.
Petit: ...per què vols marxar?
Anular: Jo necessito planificació.
Petit: Som una mà.
Anular: Vull fer-me famós
i no tinc prou temps
per a una relació.
Petit On vas Anular?
Anular: A la televisió. Adéu, adéu.
Petit: Anular!!!
Ha marxat!
