Racó de l'univers
I ara que passen els anys
tinc més ganes encara
tinc més ganes encara
d’escriure i cantar i de dir-ho a la cara
Les hores de son que arrossegues
rosegant el beat per les voreres
cucs de seda, caixes i moreres
parla’m de vostè no sé qui eres
jo J.Winston mate a la virtut
entre tu i el talent sols hi ha negritud
ple d’homes grisos, mediocritud
¿quién cojones eres para hablarme de actitud?
he vist la música venuda en Wallapop
he vist al músic convertit en un spot
la dona que vol viure de l’art i no pot
perquè hi ha tinyosos rellepant del pot
mirant per finestra plou a Velluters
yonkis amb caputxa i sense dentshi ha qui mira i no veu res
al nostre racó de l’univers
I ara que passen els anys
tinc més ganes encara
tinc més ganes encara
d’escriure i cantar i de dir-ho a la cara
Baixant del bucle, tancant la porta
resant a una verge cega i morta
jo jo poca solta, síl·labes de fang
i la boca torta és una barca naufragant
des de dalt, ah, baixa la vela
no pipen ni mitja de la lletra, fela, tela
balacera sí, en la sesera sí,
whisky de Tennessee, mistela d’ací
baixant pel ritme, pujant pel camí
desafiant els marges que marca el destí
valentí, sempre entre torres i alfils
com de xiquet, sempre entre teles i fils
i ara sí, naix la flor del gessamí
i és pa mi, com un rei andalusí
brolla la font, brolla un nou matí
tu amb mi, les ales d’un teuladí, free
I ara que passen els anys
tinc més ganes encara
tinc més ganes encara
d’escriure i cantar i de dir-ho a la cara
Writer/s: Frida
