Rap cansat
I estic cansat de tot i això se nota en tot.
Tire però me fot. Cresquérem entre clots i espònsors, matem el fred ponxos, no en amor mirem als pisos, i al futur en termes grisos, si apleguen a les semilles mai seran bons guisos.
Discutim per petits incisos, insistisc en que la multitud me trau de quici, i el límit no és el cel és psíquic, este rap està cansat però està preparat pal pleit, pal vici, donam els teus líquid, no crisis, no pense en fer-ho per visits, ni en canals oficials, respecte al bon públic, poc però sobirà.
En poc mos commouran els mals d’Europa, la por agrupa, i en por l'odi brota.
Estàs admirant a qui te fa boba, i cuides a qui te roba, brotha, per voler muntar al dollar, culpeu-me per voler volar, per no voler formar part de les persones en collar.
I jo no qualle en el teu somni de la casa de parquet, vaig a peu i trac el rap que porte, i a vegades no me comporte però apartat de mi, ateu seguisc reaci al vostre somni diví.
I escric i ric, i toque el cim, i tirem el teu rap per el quint pis, se mos ha plenat el hip-hop de quinquis, de Gangs de blancs que volen ser Shelbys, d’infants, ara hasta els més tontos volen ser negres.
Mosatros berbers per el fum mai anem a veure bé.
Visc a vora vers.
En por soles a no veure't més.
A bones hores traguem forces, però més val tard que mai, més valen talls que esposes, més valen puces que males persones, més valen pajes que besos d’amors trencats.
Més valen veritats que excuses.
Més valen veritats que excuses, més val merda real que luxes.
Estic feliç per lo que puc ser, però no vull ser.
Writer/s: Suret
