Rap Sentat 4.0.5
Pareix que no però al final m’escric un tema
La meua pau està per fora de l’esquema
I pareix que no però al final crema:
Posar la cara i baixar l'orella
Eh ovella!
Però soles hi ha una vida així que tira
Avant la vida és una, amb una sola meta
Ser feliç i fer feliç a qui t’ajuda
Arrugat en qui val la pena
Perquè al final desgastem el nostre amor
En persones que mos baixen l'estima
I creguem que amar és mal
Que mai se va a arreglar
El forat que se queda
Jo ja mig persona i mig pedra
Però esta pedra no fingeix ni s’arregla
Ni s’alegra a penes.
Les meues idees fermenten a vint graus com
Four Roses
Les meues dos persones estan confoses
Les faig meditar davant d’un sauce
És el dilema de seguir o no el cauce
És el punt cinc el sentat més aspre
Acabem addictes a les coses que mos desgasten
Creguen-mos importants entre tants i tants astres
No disfrutem del plat perquè pensem en postres
I jo tinc la raó però me perden les formes
I hi ha èpoques en que mos creguem les excuses
Però jo sempre vull viure en el fred escosses
Tindre la barba d’Scorsese
Desenroscar corses i posar paraules en corxeres
Pa’ seguir en el procés de discernir quan se pot
Donar tot de veres, tot l'amor del món està en les ceres
perteneixc als que portem el rap en les venes
El rap que toca dins, no bones postes d’escenes,
Desenes de raps buits, mecenes de públic
Jo me junte en amics
Jo no cante per prosperar seguisc tan tàntric.
Seguisc tan tranquil, i tan nerviós per dins
Mos passem la vida buscant els afins
Jo hasta la fi estaré addicte a estar nostàlgic
I confie en ells perquè mai me falla un palpit
I mai digues mai perquè mai saps res
No eres més que pols en l'Univers
L'únic vers que verse versa d’una biografia
Incompresa, comprenc les coses en presa
I si fas lo que fas mai seràs princesa
M’apressa la por, d’acabar sent aquell a qui odie a mort
Cante mal però recite hardcore
Hi ha que saber quan abandonar el barco
Hi ha que saber quan agarrar el tractor
Busca'm en el angle mort, en el mont, en el sector pobre,
Busca'm en el meu món.