Rap Sentat 4.0.6
Porte el rap en les benzines,
pujant encines altes mai aplegaràs al cel
però qui dicta les cimes
no me vendre a ningú però podreu veure este rap en els millors cines
estic trencant files i pel·lícules
seguisc inestable
improbable és que toque bitllets prompte, ronde tard per casa.
M'amenaça lo ràpid que passa el temps no sumar anys al pit
és el 4.0.6, prim tinc estil en el còxis,
estic en el xassís però com si
tinguera mil quilos
fuig de éssers tòxics, deserts de sentiments en els carrers defequen òxids en pupil·les
hi ha molts que toquen però dis-me quants toquen les fibres
mirades furtives amenacen els ciments de lo que cuide
i lo que vull és que lo que cuide me done fruites
amargues rutes porten al cel,
fingir al cap dels anys costa
i me cau la baba quan veig que en la ment li menege la pompa,
la tele i la música que sens te fan sompa
no sé discernir entre el tall i la soca, tinc un ull dins la conca
però estic més feliç en esta realitat còncava, cau a plom el porc pesava
Pensava tonteries que ara mateixa són escrits en una cova i soles conserven el seu prestigi rústic,
fàstic tinc de sentir el seu argument escolàstic.
Sóc un màrtir: vull a pesar de saber que provoca castics
Cau al pis el pastís i tots ploren.
Jo rapege i sone a mestís, no a castells en l'aire
Vivim en un món en muntons de relacions però les llisons me duen a pensar que ningú vol gaire.
Venen vents calents del Zaire,
com calents venen els diaris,
com els meus timpans floten en ritmes de Madlib,
cresquem esclaus dels números del SIP, i si no estàs mal de morir te donaran pel cul,
Redbull te dona ales i jo cale i me monte en el meu Tour.
Ningú borbó me tocarà els ous si jure els Furs,
des de petit passant apurs, però dels apurs s'ix no s'ix de ser com tu,
estic menejant els tutús, tens el cos ple de tabús, i jo i estos putos estem vivint com tribus
Al final escriuré cego pa seguir els ritus, regeix raro el meu rictus.
Escric depenent de l'equinocci, busque oci estil Epicur.
Ací sentat premsant eucaliptus, el meu rap més que rap pareix blues, apuntat a estes classes de flux
Són rimes de tos seca, tothom obcecat en fer venda, i estic lluny de les caixes toràciques rodejades de múscul,
i el meu grupúscul sap que: quasi sempre estic trist, que quan follem en el món tot llueix i que serà una ruïna el món dels nostres fills.
Canten els grills i la ciutat se vestix de puta, vénen a buscar el dolç els ionquis de l'UCA, mentre dorm tranquil el ric en el ducat.
I en el meu cap el olor a sexe és l'únic que perfuma.
Passen els anys i perd forma.
