Rap Sentat 4.0.7
Que sàpigues que he tingut un somni:
Cuidar-te hasta que siga un avi i fer el
Bé hasta morir perquè soles vol amor
El món precari, i ací tot és odi i jo me
sent sol dol haver fallat en el camí, i ara
Estic en el xassís.
Difícil conservar perdre fàcil
Lo més valuós no se conseguix ràpid
Jo acabaré envellint en algun camp
En algun tram de la història tot se va
Truncar, tot lo mal se junta, la sort
Del costat del dimoni del muscle i
Ara soles busque pau i quan la tinc
A la mà cau, rapege per els que no
Tenen veu, seu i deixa de voler
Fer-ho tot teu.
Tot ho publiqueu, jo enemic públic
De l’Estat, acampat en el Liseu,
Espentant els mals tragos, se fan
Llargs els trams quan reps palos
Que a gust estic jo quan tinc caos
Quan sona rap en el saló, quan
Note eixe tacte, com els càtars en
Guerra lluite pels bons homes
Tinc el somni d’anar desbloquejant
Zones, quan la Lluna està plena
La corrent va per baix, t’enganya
La tranquil·litat de les ones
Som el present i això és mala sort
Pa’ les terres, erres i aprens, perds
Si t’aferres, el sèptim rap sentat
Septe de banderes, la vida passa
Mentre mires el mòbil, i jo soc
El primer que ho canta però esta
Societat m’estanca i estic immòbil,
Aspire a ser el rei en la selva com
Mowli, el crack en un banc en la
Careta de Robin, el bombí que
Aporta al poble odi, el cafè tocat
De Baileys, les fotos de les làpides
Del futur seran selfies, racistes
En un món mestís, el cel cada vegà
Més gris i el pis cada vegà més negre
És més fàcil viure tenint coses que
Perdre, i és trist però el risc cada vegà
Més gran, els crits cada vegà més alts
Espills poden haver dit missa, migren
Del sud per fam, per tant el problema
No s’arregla resant, odiant, obviant
Lo obvi, borregos menjant carn insana de boví,
Raps de rapers que agarren mal el boli.
