RAW
Per molt que busques, si no saps que busques
sols vas a estar pegant voltes, fen-te preguntes idiotes
i tirant las culpa als altres.
Fent muntanyes d’un grà d’arena
hipnotitzat, idiotitzat
pregant a un Déu quan el Déu es dins teua.
Parle realitat i a voltes esta no es tan fácil,
hi ha dolor i crims, busque la llum, la flor, l’eperit.
Parle pel poble, per això el poble m’entèn,
no com poperos pedants en la radio i la tele.
Ixes persones què pensen? Per quant ens estafen?
Pot ser per la gent merda diuen lo de sort al xafarles
el preu del poder ja el va pagà Scarface
idiota, no vulgues pagar-lo tu també
fes el que degues, no degues de més.
Adicció, a la perversió i a la música,
passió pel foc, piroman, venim a cremà el mon.
Pense aprofita mentres pugues, resol eixos dubtes
i mai dubtes, joven Déu, el mon es teu,
desde les cunes fins les tombes.
Camises a cuadros i xupes de cuero,
ningún ens va ensenyar a fer-ho, sencillament saben fer-ho.
Actitud en la vida, i rectitud al camí,
predique molt però després que faig per mi, eh? No es tan sencill.
Es un crit sense resposta, pero aposta i perdràs,
em crec Mf Doom i Frank Sinatra, no em puja el xampany
no em busques als banys, busca’m al parc reventant el free,
puta obsessió de fer rap, ja casi no tinc temps per mi,
per mi prenem el parlament, ara no es pot parlar sincer,
perquè el mon sencer es mentira, pero no se la creguem,
enrollem i prenem, inhalem i exhalem,
buscant algo millor que fer però tanta boira no et deixa vore.
Intente flotar però m’afone, em perc buscant-me i ja no hi ha qui en trobe.
Em lluite a mi mateix i em perc, massa passió i sentiment
que me porta al sofriment, que me fa no voler ser però aguante.
Buscant la llum m’he ficat, jo a voltes dins del foc,
dins d’aquell foc pensí, que es tractava d’un joc
estupid pensament que et porta a l’autodestrucció,
com tristos records, però em de superar-ho bro
soc molt bo però no bobo
em vaig quedar amb Touch i Mucho
escric en dijú fumant tres grams de kush
que a voltes m’avellix estar confùs
pillarme un tren, un avió o un bus
i pirar-me ben lluny
amagar-me al darrere, d’una cortina de fum
sentarme a escriure tranquil, sense que em ralle ningún
qui l’ha plenat sap del valor que té un full
i qui te un amic de veritat sabrà que tindre’l no se paga amb or
em vingut a fer soroll, a fer-lo ben fort
per la principal, la porta gran, no de rebot
si me rebote, no pegue vots, pegue punyades
en les cares de idiotes, que es pasen de idiotes
donant les alarmes, plens de defectes
tu t’exibixes, nosaltres fem himnes,
bro, no t’enganyes,
València sona com sonem nosaltres
callant a putos toys i a fake rappers
que sense parlen i fins i tot graben
i jo heu escolte i em jarte, Mc’s semblen Bustamante
no me demanes respete, perquè no pense donarte’l
abans em pegue un tir i em mate, o m’arruine o em pire
o em llançe al pou de les feres, i no m’esperes que no tornaré
estaré lluitant, guanyant, perdent, nose tot potser
res se’m fa gran, res se’m fa bola, soc qui el mon controla
ell gira i gira perquè el faig girar, quan jo me muiga es para
quan jo vuiga es dispara, la bala està preparada
aprete el gatell i el martell l’envia cap a la teua cara
ja teu vaig avisar som l’amenaça,
no discrime mossegue, igual al nazi que al fatxa
som la flor que brolla, la flama que crema
la llum que cega i allò que dona esperança
som la juventut que s’alça, que crida justicia
que crida llibertat i fan com que no s’escolta
som les rates de les clavegueres més profundes
buscan l’eixida anem cap a la llum com palometes
quan te pregunten que es bon rap ací tens un exemple
i si encara no saps que busques preguntat a tu mateix.
Writer/s: Exòtic, Gears
