Realitat paral·lela
Fas com que la vida avança amb normalitat,
però les dents et cruixen a les nits i a la fosca
els continents giragonsen en silenci.
Si t’amoïnés tant el moviment
de les plaques tectòniques
com el desplaçament de les peces dentals,
ja veuries com correries a cuidar els troncs
dels castanyers centenaris, a regar-los
amb l’oxigen que et supura dels pulmons.
Fes que les urpes llargues del llop
et castiguin
si fas mal.
Autolesiona’t
a consciència
si et cruspeixes, un dia,
la llengua dels vius.
