Refugiats
Àlex corre agafa-ho tot que marxem avui
no hi podem estar més temps!
Sortim del país
van baldades cases buides gent fugint desmuntant vides
Les vides forçades a demanar temps mort
Professions abandonades cares tristes i als peus llagues
Mirades que venen de l’altre costat
la mala sort d'haver nascut lligat al mal.
I uns sols metres et separen del que busques
ja fa temps que res s’aguanta tot es torna insostenible
La por apreta res a perdre i una meta
Serrant les dents
Per poc ho tens
Refugiats sense refugi
Una vergonya per recordar
Cada cop que el nen pregunti
Perquè no els vam ajudar
La vella Europa mostrant-se orgullosa davant l’aparador
el temps passa i va a pitjor
La mare mira al nen i pensa
en haver-li donat vida en un temps millor
Què cony passa en aquest món de merda?
uns tant bé i els altres salvant la partida
girant l'esquena negant qualsevol ajut
Escassetat d’humanitat
Refugiats sense refugi
Una vergonya per recordar
Cada cop que el nen pregunti
Perquè no els vam ajudar
