Renéixer
Sents com l'aire recorre
les teves branques, fràgils d'esperar
el que havia d'arribar.
Tot és clar quan mirem al cel
i sentim la llum rere les parpelles,
i tot és imaginar que ja res importa.
Veus com la veritat és
mullar-se els peus,
donar-se la mà, i escoltar
la nit de les estrelles,
i conquerir els cims amb cada batec,
i trencar-se sempre per tornar a renéixer,
i trencar-se sempre per tornar.
Parla'm d'aquells dies,
fes refugi d'aquell temps.
Porta'm fins a aquells dies,
serà com arribar.
Writer/s: Dídac Rocher
