Simbiosi

Res és nostre


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Tot ho voleu i res és nostre
poseu preu a la terra poseu preu al cel
i els papers de colors que cremen
el fum s'escapa a través dels teus llavis vermells
Digue'm si et representa cap bandera de gust a mel a llibertat i als teus anhels la teva identitat no és cap barrera,
alça a volar ara tu tens el poder i crides
(Saxos)
Ja s'han trencat tots aquests ponts entre nosaltres l'autoritat ara és qui reparteix les cartes
contaminats els mars banyen les seves platges
i els animals són torturats i al mateix temps m'abraces
I em dius que tot anirà bé,
que encara queden moltes coses per fer
que la unitat només és plena si hi som totes
l'abolició del patriarcat les seves normes
reconstruir tots els ciments refent les passes monarques acostumats a enriquir-se a cost dels altres polítics i mentides i de tanta merda
no sé si ho veus o t'és igual però li gires l'esquena
Al mar la gent s'ofega van perduts a la deriva perseguint una utopia i no és real
i el seu desig que ja s'acaba refugiats en una illa on regna la injustícia i no pot marxar quan la llavor germini i surtin les arrels, la tija es faci forta, i les branques facin ombra tancant els ulls es van obrint les portes i el ritme ens porta a deixar de pensar

Tot ho voleu i res és nostre
poseu preu a la terra poseu preu al cel
i els papers de colors que cremen
el fum s'escapa a través dels teus llavis vermells
I ara que el Sol ens crema a tots la cara i la tempesta no ens deixa avançar
és hora de fer fora tots els que manen vine camina al meu costat i cridem
Ja s'han trencat tots aquests ponts entre nosaltres
l'autoritat ara és qui reparteix les cartes
contaminats els mars banyen les seves platges
i els animals són torturats i al mateix temps m'abraces (X2)
I al mar la gent s'ofega van perduts a la deriva perseguint una utopia i no és real
i el seu desig que ja s'acaba refugiats en una illa on regna la injustícia i no pot marxar quan la llavor germini i surtin les arrels, la tija es faci forta, i les branques facin ombra tancant els ulls es van obrint les portes i el ritme ens porta a deixar de pensar (X2)