Res Pitjor
Són tantes les decisions que van fer caure les metes…
Les que semblaven a prop s’anaven colant entre esquerdes.
Dins aquella opaca foscor s’amagava alguna escletxa,
però els monstres de la por tornen qualsevol llum més tènue.
Aquella foscor que no et deixa veure és pur remordiment.
Potser no és senzill el pas de tractar d’aprendre del teu remordiment.
Res pitjor que el pes de consciència.
Res pitjor que el pes d’aquells errors.
Res pitjor que el pes de consciència.
Res pitjor que el teu rancor.
Res ho és tot. Oblida’t d’entendre.
