Reset
No t’he dit que ja no et reconec
a les fotos que he trobat al calaix.
Les diferències que abans més m’atreien
ara són les que em separen de tu.
T’he de dir que ens besem sense passió,
que el record no ens podrà salvar.
Les nits salvatges ja s’han apagat,
preferim donar-nos l’esquena.
Tu i jo que érem eterns, com hem deixat que el temps ho destruïra tot?
M’he quedat esperant el teu perquè,
una resposta que no arribarà mai.
No inspiraràs més cançons d’amor,
ara només som fum.
Tu i jo que érem eterns, com hem deixat que el temps ho destruïra tot?
No seré jo qui et faré plorar de riure i et salvaré del naufragi
No vull que siguem bons amics
ni que em contes que t’agrada algú.
No vull veure't i que em sorgisca el dubte
si ho vam fer bé deixant-ho.
Tu i jo que érem eterns, com hem deixat que el temps ho destruïra tot?
No seré jo qui et faré plorar de riure i et salvaré del naufragi.
Writer/s: Gemma Vanyó
