Retrobant el Dit Gros
Gros: No, no puc deixar sol el meu Imperi.
A més, jo no em faig amb dits com tu!
Petit: Quin canvi de registre.
Fa un no res eres tot tendresa.
Gros: Sóc el millor, sóc sempre jo
el més valent i modern de la història.
Petit: (Sorprès, content i astorat alhora:)
Ets l’únic dit...
Gros: Sóc l’únic dit...
Petit: ...amb un futur...
Gros: ...amb un futur...
Gros, Petit: ...ple d’emocions i dies de glòria.
Gros: Sóc el millor.
Petit: Ets el dit Gros.
Gros: Sóc el dit Gros.
Petit: Ets el dit Gros!!!
Gros: I tu ets el dit més esquifit.
Ets el Petit,…
Petit: Aquest sóc jo,…
Gros: malreeixit,…
Petit: un bon minyó,…
Gros: escanyolit,…
Petit: bon companyó.
I no com tu, escarransit.
Gros: Desvergonyit. He dit.
Petit: Avui el destí
ha fet que ens retrobéssim...
Gros: Ha fet que ens retrobéssim, retrobéssim, retrobéssim...
Petit: ...per reconstruir
un món més solidari.
Gros: ...solidari.
Petit: No sents com t’envolta la felicitat?
Gros: Sempre has estat un innocent…
Petit: Va, digues-ho amb mi. Avui…
Gros: Avui…
Petit: …tornem a ser…
Gros: …tornem a ser…
Petit: ...una mà.
Gros: Jo sóc un dit.
Petit: Som una mà.
Gros: Jo sóc un dit.
Petit: Som una mà.
Gros: Prou, ja està bé.
Petit: Som una mà.
Gros: Però, vols callar?
Petit: Som una mà, som una mà, som una mà, som una mà.
Gros: D’acord, d’acord. Som una mà.
Petit: Si, una mà de dos!
Gros: Mira que ets pesat.
Petit: I ara que som dos,
trobarem els altres tres.
Anem, anem plegats, anem plegats.
Gros: No.
Petit: Trobarem els altres tres.
Gros: No.
Petit: I serem un altre cop
una mà ben avinguda,
una mà per a tots els dits.
Gros: No, no, no. Jo de moure’m res de res.
Petit: Anem, anem plegats.
Gros: Prou! Prou! Recorda les paraules del savi.
Petit: Gros, m’hi estic esforçant però no les recordo.
Gros: Para molta atenció:
per més que et belluguis,
ben poc et mouràs.
Per més, ben poc.
Ja el tinc adormit.
Ara l’hi faré un rentat de cervell
i el posaré a treballar per a mi
com he fet amb tots els altres dits.
Ah! Sí. Sóc el més poderós del món.
Tots esclavitzats al meu servei.
Qui s’hauria mai cregut que un dia
jo tindria tots els dits al meu servei…
Ah! Sí! Sóc el més poderós del món!
Petit: Eh! On sóc?
Gros: Relaxa’t.
Petit: Què fas?
Gros: Relaxa’t.
Petit: Sento com un buit al cap.
Gros: Doncs tanca els ulls.
Petit: No puc. Vols agafar el telèfon!!!
Quin mal de cap!
Gros: No et moguis més.
Ara torno a estar per tu.
Petit: Quin buit al cap!
Gros: Ara silenci, silenci.
